[Ara sí] Tot el sentit de la nostra ManifestAcció en 7 minuts i 20 segons

Ja han passat uns quants dies, però el que va tenir lloc a la Plaça Nova d’Argentona aquest 5 d’abril és un dels primers passos en la reivindicació de la Comunitat Educativa d’Argentona per una educació de qualitat per als nostres fills i filles.

Aquest és el vídeo que recull la lectura del text amb el que es va tancar la nostre ManifestAcció: el principi, els notres principis.

2014_04_28_Manifestaccio

I aquest el text. Val molt la pena.

Estem avui aquí per dir NO.

No a tornar a les cavernes de l’educació d’aquest país . NO al nepotisme i prepotència dels polítics i i dels que els fan la feina bruta, NO al menyspreu constant envers la comunitat educativa.

Hem vingut avui a dir NO un cop més al tsunami de retallades en els pressupostos educatius que ens deixa sense futur, a que l’economia sigui la que dicti la política. Una política econòmica educativa que atempta contra els més vulnerables, contra qui més ajuda necessita.

Ens hem reunit aquí en aquesta festa reivindicativa per a dir NO a l’augment de ratis perquè comporta la disminució radical de l’atenció personalitzada, NO a convertir les aules en llaunes de sardines reduint l’espai que cada alumne necessita per aprendre i conviure.

NO a la manca de professorat per suplir baixes, NO  a la destrucció de llocs de treball que impedeix els reforços necessaris i la flexibilització dels grups.

Estem aquí per a dir NO al degoteig constant de recursos de l’escola pública cap a la privada, NO a que les seves regles del joc i les de la pública siguin diferents mentre són diners públics qui les financen. NO al tancament del línies i escoles, NO al desmantellament de l’educació pública, la de tothom.

Però també hem vingut a dir SI!

–      SÍ a uns serveis públics potents i de qualitat.

–      SÍ a una educació en llibertat.

–      SÍ a una educació veritablement gratuïta.

–      SÍ a una educació catalana i en català.

–      SÍ a la igualtat d’oportunitats que és el que, per sobre de tot, ha de ser l’escola pública.

–      SÍ a una escola inclusiva, cohesionadora i coeducativa.

–      SÍ a que les famílies puguem escollir l’escola que desitgem pels nostres fills.

–      SÍ a poder tractar a cada criatura en la seva singularitat.

–      SÍ a educar persones en valors, a proporcionar a la nostra canalla la maduresa i la autonomia suficient que els permeti trobar un lloc en la societat.

 

Per això també hem vingut a dir que sabem el que volem, que sabem el que cal per aconseguir-ho

 –      Volem un creixement de les plantilles proporcional a les noves necessitats que la societat i la situació reclama.

–      Volem ràtios de 20 alumnes, tal i com tenen països que són model educatiu per a la resta de la UE, com és Finlàndia.

–      Volem que es cobreixen les baixes per malaltia des del primer dia perquè sinó la que queda afectada és l’atenció a la diversitat: els reforços, els desdoblaments, fins i tot, les especialitats o la gestió del centre. Es paralitzen projectes, es ressent la dinàmica de treball i del grup.

–      Volem que es dotin les nostres escoles de tot el material tecnològic necessari per a adaptar la metodologia a la realitat actual, a les necessitats i reptes del segle XXI.

–      Volem que es tornin a obrir les convocatòries de llibres, de material escolar i de reutilització de llibres. Volem més beques de menjador .

–      Volem que es torni a dotar el puntedu per a que la biblioteca sigui el cor de l’escola.

–      Volem vetlladors, auxiliars d’educació especial per compensar l’alumnat amb NEE.

–      Volem més hores d’atenció de l’EAP, logopedes, fisioterapeutes.

–      Volem més pressupost en formació del professorat perquè els mestres també aprenem durant tota la vida, perquè l’escola sigui l’avantguarda de la societat.

–      En definitiva, volem la situació i els recursos necessaris per  mantenir els principis educatius que tant i tant d’esforç ens han costat.

 

I sabem com aconseguir-ho!

–      Perseguint de veritat el frau fiscal i la corrupció.

–      Aplicant la taxa Tobin a les transaccions financeres (5.000 milions d’euros, suposaria)

–      Limitant els salaris dels alts càrrecs.

–      Aturant la depesa militar.

–      Deixant de rescatar bancs i, ara, autopistes (no hi ha diners per educació, per sanitat, per dependència però han trobat 400 milions d’euros sota les pedres per rescatar autopistes sense cotxes)

L’educació no és una despesa, és una inversió. I d’ella depèn no només el present sinó el nostre futur  com a persones i com a societat. Ahir vaig llegir que retallar en educació és com treure-li la turbina a un avió. No arribarà a cap lloc. Som persones com nosaltres les que dia a dia mantenim la nau de l’educació enlairada.

Els que aquí estem avui sabem que cal la nostra il·lusió, la nostra aportació, el nostre esforç individual i col·lectiu per defensar l’educació pública, l’escola de tots. I encara que indignats, enrabiats, decebuts, impotents sovint sentim que “no era això, companys, no era això” aquest esforç, aquesta il·lusió és l’únic que no ens han pogut retallar.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s